dimarts, de febrer 20, 2007

Agafa les taules i corre!

Qui ha dit que en els escacs no hi ha sort? Hi ha dies en què si no és per ella seria impossible salvar algunes partides i fins i tot de vegades guanyar-les. Aquest diumenge, precisament el del dia en què ens enfrontaven a l'Igualada (el gran aspirant a l'ascens) va ser una d'aquestes ocasions i les taules que vam acordar van ser com un regal del cel, creieu-me.

Sembla mentida però us pot passar; a mi m'ha passat: a la tercera jugada (tercera!) i portant les blanques, descarto una jugada temàtica en l'apertura i entro en una variant que, per començar, no m'agrada i per continuar, li regala al negre el centre i un parell de temps d'aventatge. Tota una mostra de com no s'ha de jugar. A partir d'aquí, desenvolupament endarrerit que, al ser la posició tancada, em permet anar dissimulant. A l'entrada en el mig joc sembla que ens haguem canviat els colors: blanques són negres i negres són blanques. Però és que a més la posició no em dóna per gaire més: no puc atacar i quan ell ho faci, el seu supercentre (d5, e5 i f5) ensorrarà el meu castell de joguina.

En aquesta situació, en el moment en què s'ha de desfermar la crisi (un cop completada la jugada 18), el meu rival (per cert, amical com pocs he tingut) em va proposar les taules, amb gest de concentració. Podeu imaginar-ho: el cel se'm va obrir. Corrent i gràcies!. Després l'anàlisi em penso que... deuria desanimar-lo. Sense dubte que amb aquest tarannà i afecte pel joc es mereix una constant progressió. Per part meva, em sotmetré igualment a la reprovació de l'amic Fritz, si bé no tinc cap dubte que aquesta serà molt severa. Penitència!

I l'equip? L'equip es va comportar de meravella, aconseguint una victòria en el global de 3 a 7, que ens posa en el millor camí per assolir l'ascens. Ara però s'ha de rematar la feina i no val a badar. Com sempre, al bloc d'en Rafel trobareu la crònica detallada del matx. Bona setmana!

Fotografia: Zahara de los Atunes, Andalusia. Propietat de Ricardo Blanco

P.S. Voldria agrair públicament a l'amic Alex Darias la dedicatòria musical que em fa en la seva recent entrada al genial sonidos de mascota, en què exposa el recital de l'UGA a la darrera jornada de la lliga. Realment em sento molt honorat, Alex. Moltes gràcies i molta sort, campió.

Etiquetes de comentaris: ,

2 comentaris:

Blogger Alex Darias ha dit...

Ahora me has hecho ruborizar a mí con tus halagos, amigo. Me alegro de que te gustase la dedicatoria.

Suerte también el domingo, a ver si podemos volver a ganar. Habrá en nuestro caso derby graciense, jugamos contra el Tres Peons "C".

Un abrazo, Alex

4:31 p. m.  
Blogger Alex Darias ha dit...

Y, por supuesto, que se me olvidaba: ¡Felicidades por la victoria en terreno igualadí!

4:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici