Bad game, no game

Segona ronda del Per Equips i pujada a Berga. Matinada, boira, fred i carretera. El diumenge vaig guanyar una partida que no ho va ser, perquè el meu rival la va tirar a la dissetena jugada, deixant-se fer un doble amb què perdia peça. Una nova estructura holandesa, una altra partida tancada. Em preparo per a una lluita llarga, però el meu oponent juga marcadament pasiu, crec que em fa massa cas. Aventatge de desenvolupament, lenta iniciativa i de sobte... el punt cec. Qui no hagi passat per això que aixequi el dit (jo més d'un cop, la veritat). Partida esguerrada, on la millor jugada és aturar el rellotge i encaixar les mans. Anem a fer el tallat.

L'equip va patir bastant més, fins que amb un 5 a 3 a favor, les dues partides que restaven (i semblaven en alguns moments difícils d'aguantar) es van capgirar en beneïdes taules. I és que ja ho deia Matanovic: chess is chess. Es va guanyar un dels equips més forts de la lliga; que segueixi la ratxa.