El cas Radjabov

Linares-Morelia ha estat trístament notícia abans de començar per l’abandonament de la jove figura d’Azerbaià, Teimour Radjabov. Tot plegat, el robatori de les seves pertinences i materials de preparació (ordinador inclòs) i la resolució final del cas ens han deixat ben decebuts.

És una pena que en un torneig d’elit no es blindin els competidors i les seves estances per evitar el que ha passat. És comprensible la posterior reacció de la jove figura, el destí de la qual pot ser aviat el títol de campió del món. No sé si les autoritats haurien de satisfer les quantitats que han circul.lat per la xarxa en compensació pels perjudicis patits pel jugador, però haurien d’haver esmerçat tots els seus esforços per mantenir Radjabov en el torneig. Qui perd més és Linares-Morelia, sense cap mena de dubte. M’ha sorprés igualment l’escassa repercussió en els mitjans de comunicació especialitzats de la retirada de Teimour. Certament no té el carisma d’un Fischer o Kasparov, però els fets són prou importants i poden suposar-li un cop moral dur. Defensant Radjabov es protegeix els professionals i la competició, i a l’invers, minimitzant el cas, es fomenten actituds arbitràries d’organitzadors i l’individualisme entre els mateixos professionals.

De fet, el que més m’ha decebut és l’escassa solidaritat de la resta de participants, preocupats exclusívament de les seves pròpies performances. Avui li ha tocat a Radjabov, però pot ser demà serà Carlsen o Kariakin, o potser una vaca sagrada. Pot ser quan vulguin reaccionar ja no hi siguin a temps... i aleshores ho patirem tots.

Fotografia: Peó contra alfil. Propietat de miook