dilluns, de març 12, 2007

Little Big Horn

La meva primera derrota en el Per Equips ha arribat a la setena ronda. Una pena, però no serveix de res compadir-se'n.

Diuen que defensar-se és més difícil que atacar. Aquesta afirmació, com a mínim és discutible. El qui ataca busca, dona voltes; el qui defensa té un nombre més limitat d'opcions, tapa forats i gasta menys temps; després d'aconseguir la iniciativa no he sabut com seguir l'atac, m'he carregat de temps i... m'he equivocat. Primer posicionalment (maleïda confusió en l'elecció de torres) i després tàcticament, quan forçava una variant errònïa i la meva cavalleria queia sota el foc de les torres del blanc. Hauria d'haver entrat en una nova partida, amb un aventatge escàs i tirant a taules, però crec que, després de com havia anat el joc, aquesta tria em costava molt per la sensació d'haver deixat escapar l'aventatge.

Tant se val. Ara, feina d'anàlisi i massatge moral. Afortunadament l'equip segueix estant molt fort i vam poder véncer l'Avinyó per 6'5 a 3'5. Al bloc d'en Rafel, la crònica acurada de la jornada. Falten dues jornades i necessitem un punt i mig per arribar al cim: senyors, s'ha d'acabar la feina.

Foto: Little Big Horn battlefield. Propietat de jayra a go go

Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici