New Kid on the Block
La fita té prou mèrit; la seva dedicació al joc ve limitada pels estudis i altres aficions i, a més, un cop per setmana ha de suportar, juntament amb en Joan Lázaro i Jaume Romero, els consells escaquístics d'aquest que us escriu, cosa que, de vegades veient les meves pròpies partides, potser es podria estalviar.
Estic molt content per en Martí; el seu estil agressiu i tàctic és fresc com la seva joventut i ben segur que, després de païr la pèrdua d'alguna partida de les disputades a Salou, serà conscient del bon resultat aconseguit. També és cert que desconeixo la seva projecció. Probablement serà limitada. Per anar més enllà i només per començar, hauria de canviar d'entrenador (parlo seriosament) i multiplicar la seva dedicació. Multiplicar-la per molt. Lliurar-se a l'estudi del joc i deixar altres coses. I no sé, la veritat, si paga la pena. Tant de bo el seu futur no depengui de les 64 caselles, sino que aquestes es converteixin en un hobby que el pleni de satisfaccions. Però no més que això, una afició sense la pressió de jugar-se el jornal.
Tampoc ara vull posar-me trascendental. Arriba el bon temps i la fi del curs escolar; no cal escalfar-se el cap pensant en el futur i sí gaudir de la fita assolida. Enhorabona, Martí, i per molts anys.
P.S. Circunstancialment, no tinc una opinió formada sobre la separació de competicions entre la FCd'E i la UCEC però, sense coneixement de causa, qualsevol ruptura em sembla dolenta. Èrem pobres i a més ens vam dividir...
Fotografia: Martí Torrallardona. Propietat: Zeitnot.
Etiquetes de comentaris: Personal
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici