Revistes impreses versus internet

Fa una setmana em va arribar el darrer número de la revista d'escacs de la que sóc subscriptor. El titular i reportatge central estaven dedicats a Wijk aan Zee, torneig finalitzat el passat 28 de gener.

Vagi per endavant la meva preferència per la premsa escrita, les revistes especialitzades impreses i, en definitiva, pel paper. Avanço també que considero que el que fa aquí l'empresa privada té tanta qualitat o més que el que fan France Échecs o Chess, per posar dos exemples reconeguts, i que també el Butlletí no té res per envejar a Chess Life, el magazine de la Federació USA; així ho crec. Però la batalla de les publicacions periòdiques contra les noves tecnologies, arribades dins del cavall de Troia d'internet, em sembla que serà molt difícil d'enfrontar. La majoria (la gran majoria) de lectors de revistes són usuaris d'internet i tenen l'hàbit de connectar-s'hi molt sovint. Jo crec que el resultat de Corus, i les partides mateixes, eren conegudes per un 80% d'aquest públic i per tant, l'efecte informador d'actualitat de les revistes mensuals s'ha perdut totalment. I quan un mes i mig després de la fi del torneig t'arriba la revista amb aquell titular..., un no pot tenir més que una sensació de desfasament. I és que els temps han canviat molt: fa cinquanta anys els aficionats s'assabentarien dels resultats exclusívament per les publicacions especialitzades, mentre que avui internet permet seguir les partides, disputades a qualsevol racó del món, en directe.

El mercat és el que mana i tant de bo sigui favorable al negoci editorial per molt temps, tot i que sospito que caldrà avançar-se als aires que vénen. Una revista mensual ja no pot ser portadora de la darrera hora però per contra pot buscar donar molta qualitat en les anàlisis o una vessant pedagògica afegida. Malauradament també això ho podrien donar les revistes electròniques i les noves tecnologies pot ser faran possible una millor interactivitat per al client. Us imagineu tota una llibreria d'escacs en un reproductor MP-X? I que pogueu gestionar tots els articles com una base de dades més? I que es puguin creuar amb bases de dades pures i programes de joc? Un producte imbatible, sense cap dubte. I qui vulgui sempre s'ho pot imprimir, és clar. Pot ser a mig termini les mateixes editores gestionaran complementàriament els dos suports (el paper i l'electrònic), si bé sembla que la migració cap als productes informàtics sembla inaturable.

En qualsevol cas hi ha molts temes que poden revisar-se en aquest llarg camí, com l'elecció de materials (us heu fixat que el 80% de les partides són sicilianes o espanyoles?; i si juguem altres apertures?), el nivell de les anàlisis (al meu entendre sovint falta un terme mig, basat en elements estratègics, necessari per al jugador d'elo entre 1900 i 2100), o la ració de posicions per resoldre (per a mi excesiva). Com diuen els anglesos... food for thought!

Fotografia: Achilles slays Hector. Propietat: litmuse