dimarts, de juny 19, 2007

Cinc anys sense David García Ilundáin (1971 - 2002)

Avui fa cinc anys de la mort, a causa d'un tumor cerebral, d'un dels GM catalans més estimats per la nostra comunitat escaquística: David García Ilundáin.


Poques vegades s'han vist manifestacions de condol tan sentides com en el cas de David, tant mitjançant internet (encara ara AND manté un enllaç com a recordatori) com de forma presencial, en el funeral que tingué lloc al seu Prat de Llobregat natal. En ple dia de vaga general, l'efecte de veure el contrast entre els carrers buits d'una ciutat obrera i l'església de Sant Pere i Sant Pau plena d'amics i familiars denotava el sentit dol de tots els allí presents. I avui encara la figura d'Ilundáin és ben present, tant pel record de proximitat i senzillesa que va deixar entre el comú dels jugadors, com per l'encertada iniciativa del la FCdE de crear el memorial nadalenc que porta el seu nom.


Molts som els que el vam tenir la sort de conèixer David. En el meu cas la primera vegada va ser a l'Obert de la Lira del 1985, quan David era García D. en els aparellaments de tercera categoria (hi havia altres jugadors amb el seu cognom) i es va enfrontar al meu amic Miquel (el nen Tarragona). Recordo que van ser taules, que Ilundáin va fer una defensa ortodoxa contra el gambit de dama i que ens vam divertir força amb la seva comprensió de l'obertura. L'any 1986 vam tornar a trobar-nos al desaparegut Obert de Castelldefels, on ell es va endur el primer premi de la segona categoria i jo el de la tercera. Al lliurament de premis, el desaparegut àrbitre Josep Masgoret ja ens va comentar la seva confiança en la projecció d'Ilundáin, sense equivocar-se gens ni mica. A partir d'aquell moment la seva trajectòria escaquística es va accelerar notablement i el 1989 va obtenir el campionat juvenil de Catalunya i el subcampionat de l'absolut català. L'any 1991 David García es va endur el campionat d'Espanya juvenil i al 1992 va obtenir el títol de Mestre Internacional. L'any 1993 va empatar amb quatre jugadors a la final del campionat absolut d'Espanya, si bé en el desempat no va passar del 4rt-5è lloc. Al 1995 Ilundáin va assolir la tercera i definitiva norma de Gran Mestre en quedar segon al tancat de Benasc i al 1997 i 1998 es va endur el campionat per equips d'Espanya, primer amb el C.T. Barcino (l'abans Barcinona) i després amb el seu hereu, el Xec Epic terrassenc. Va ser al juliol de 1997 que vam tornar a coincidir, afortunadament, en compartir taula amb Juan Mellado (MI) i les respectives parelles en el dinar de la Festa Catalana que organitza la Federació. Va ser un dinar molt agradable en què David va demostrar una vegada més la seva senzillesa i humilitat. Després ens veuríem encara a Vilafranca, quan ens va impartir una sessió de simultànies amb motiu de la festa major en la que vaig aconseguir taules (segurament gaudint d'una certa benevolença per la seva part), així com puntualment en diversos tornejos, mantenint sempre una cordial disposició a intercanviar salutació i conversa. A diferència de molts, sento dir no vaig tenir notícia de la seva malaltia fins a trascendir la seva mort i no puc tampoc oblidar l'emotiu minut de silenci que vam oferir-li a l'Obert de Sant Boi 2002 amb motiu del seu traspàs.


Ilundáin va ser un estudiós dels clàssics i en opinió meva un noble seguidor de Reti i els hipermoderns. Original en qualsevol fase del joc, va desenvolupar sistemes d'obertura interessants com ara contra la índia de rei o defensant l'escandinava i el Volga, i el seu domini dels finals recordava la claredat cristalina dels Rubinstein i Capablanca. Al marge d'Illescas, no crec que hi hagi cap GM català que mereixi més que ell la publicació d'una bibliografia i recull de partides. És clar que el mercat és el que és, però ben segur que s'han escrit multitud de llibres molt menys interessants que el que podria ser aquest, atès el valor pedagògic de les partides del jugador pratenc. Un record emotiu per al bon jan d'en David, més que merescut resident del meu personal Hotel Existència.



Us deixo dues de les seves creacions contra superGM. La primera, contra Oleg Romanishin i la segona versus Ivan Sokolov, (Recordando a David) col.laboració cedida amablement pel site Peón de dama (Gràcies, Manel). Gaudiu-les i, si us plau, no oblideu el gran García D.


Blanques: García Ilundáin,D (2325)
Negres: Romanishin,O (2610)
Defensa Indobenoni [A70]
Obert Terrassa (9ª ronda), 1991

1.d4 Cf6 2.Cf3 e6 3.c4 c5 4.d5 d6 5.Cc3 exd5 6.cxd5 g6 7.h3 Ag7 8.e4 0-0 9.Ad3 Ch5 10.0-0 Cd7 11.Ag5 Af6 12.Ae3 a6 13.a4 Te8 14.Dd2 Tb8 15.Tab1 Da5 16.g4 Cg7 17.Af4 Ce5 18.Cxe5 Axe5 19.Axe5 dxe5 20.f4 c4 21.Ac2 b5 22.fxe5 b4 23.Ce2 Dc7 24.Df4 Tb7 25.Tbd1 b3 26.Ab1 h5 27.Cd4 hxg4 28.hxg4 Dxe5 29.Dxe5 Txe5 30.Tc1 Axg4 31.Txc4 Ce8 32.Te1 Cd6 33.Tc3 Ad7 34.Cf3 Th5 35.e5 Cf5 36.Tc4 Rg7 37.Tec1 Ce3 38.Tc7 Txc7 39.Txc7 Af5 40.d6 Th8 41.Cg5 Axb1 42.Ce6+ Rh6 43.d7 fxe6 44.Tc8 Th7 45.d8D Cd5 46.Ta8 Rh5 47.Txa6 Af5 48.Td6 Cf4 49.Td7 Th6 50.Dg8 g5 51.Td2 Rg4 52.Th2 Ch3+ 53.Rf1 Th7 54.a5 Rf4 55.Dd8 Tf7 56.Re1 g4 57.a6 Ae4 58.Te2 Cg5 59.Df6+ Txf6 60.Txe4+ 1-0


Fotografia: David García impartint un Curs de Tecnificació al Club d'Escacs Reverté d'Albox. Propietat: Club de Ajedrez Reverté-Albox

Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

Anonymous Manel ha dit...

Hola Carles:

Que tal desprès del sopar amb la crisi Barcinona? T’ho vas passar bé?

Jo vaig veure una mica masa i al endemà doncs bastant resacòs, pero be, un o dos cops al any amb la penya paga la pena sortir a sopar. Probablement a finals d’agost la repetirem en dissabte perquè poguí venir l’Albert Valero, ja t’ho confirmare.

He llegit el teu darrer post i m’agradat que recordis a un dels GM mes carismàtics sorgit de Catalunya a mes de ser un molt bon amic meu i company de club en el meu últim any jugant amb el Tennis Barcino, jo ja fa un parell d’anys vaig posar a una lliçó magistral d’una partida seva la post trobar en aquest enllaç http://www.peondedama.com/chess/partidas/partida_0010/leccionajedrez0010.htm

Si vols la posas en el teu blog i com a títol RECORDANDO A DAVID

Salut i ja estarem amb contacte.

Manel

1:30 a. m.  
Blogger Carles ha dit...

Hola Manel,

Realment va ser una vetllada molt agradable; va estar molt bé. Tenia pensat posar un petit post al respecte, que solament he ajornat per fer coincidir el meu article sobre García Ilundáin amb el trist aniversari de la seva mort.

Amb molt de gust penjaré l'enllaç a la teva partida comentada.

Molts records.

Carles

10:18 a. m.  
Anonymous Tietie007 ha dit...

Hé conocido David durante el torneo de Cap d'Agde, in 2000, habiamos pasado una noche en un nightclub, y era un hombre muy simpatico.

5:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici