dimarts, de juny 26, 2007

Que veinte años no es nada...

Sembla com si no hagués passat el temps però Déu n'hi do. Dinou anys després, quasi els vint que canta el tango Volver de Gardel i Lepera, em vaig poder retrobar amb la gent del Barcinona, el grup de joves d'aquells anys vuitanta, en el seu sopar anual d'estiu. La veritat és que va ser una vetllada molt agradable: el grup manté la mateixa sintonia d'aquells dies. Tota. Alguns ja no hi són i altres no van poder venir, però es manté el vincle d'amistat, any rere any, i això és el més important. Els escacs són per a alguns passat i per a d'altres present (i espero que futur), però en qualsevol cas han valgut molt la pena, si més no com a pretext per a crear un grup tan ben avingut. Per molts anys, crisis!

Fotografia: En blanco y negro Buenos Aires Propietat: Silviana me llaman

Etiquetes de comentaris:

1 comentaris:

Anonymous Manel ha dit...

Hola Carles:

Graciès per las tevas paraules en nom de tota la crisi, comtem amb tu per la propera vetllada amic.

Una abraçada.

Manel

12:43 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici