divendres, d’octubre 26, 2007

Imperial Nakamura

Excel.lent victòria d'Hikaru Nakamura al Magistral Casino de Barcelona, el torneig més fort organitzat a Catalunya (FCdE, Categoria XV). El triomf del nordamericà d'origen japonès, amb un punt d'aventatge sobre el segon classificat, el cubà Leinier Domínguez (i vencedor de l'anterior edició del MCB) ha resultat inapelable. La marxa imposada pel campió absolut USA 2005 solament va ser aturada momentàniament a la setena ronda per una derrota davant del lleidatà Josep Oms, que més cal valorar com un èxit d'aquest que no pas com un demèrit de Nakamura
.

Enguany no m'hi he pogut apropar (dinar de fast food, aparcament i embús de trànsit són massa penitència per poder veure solament la primera mitja hora de partida), però penso que el torneig ha satisfet les espectatives: hem pogut veure històrics com Vaganian i Beliavsky, l'armée catalana (Oms, Illescas, Narciso i Fluvià) ha pogut enfrontar-se contra GMs de reconegut nivell (per això fem el torneig, no?) i ha tingut els seus moments de glòria (victòries d'Illescas sobre Gashimov i l'esmentada d'Oms sobre Nakamura), i el nivell de lluita (i partides decidides) ha estat molt per sobre del que els supertornejos ens tenen acostumats. La victòria final de Nakamura a més prestigia el Magistral. El fill del reconegut entrenador Sunil Weeramantry (molt recomanable el seu llibre Best Lessons of a Chess Coach), que en el seu moment va aconseguir batre el rècord d'edat en obtenir el títol de GM, és un professional ja plenament reconegut i alhora amb una gran projecció, que en un futur no gaire llunyà podrem contemplar feta realitat.

El segon lloc de Leinier és també un bon resultat, si bé per ràting era el favorit a la victòria final. Domínguez ha estat l'únic que ha seguit l'estela del vencedor, mantenint l'emoció fins a la darrera ronda. De la resta, pot ser esperàvem més de l'ós Krasenkow. Pel que fa als nostres (com dirien a Antena 3), han fet el que han pogut. No seria gaire just anar més lluny amb la crítica, més enllà de constatar la dificultat d'aquest tipus de torneig i el contrast en el resultat en comparació amb els dels oberts, en què els mateixos jugadors semblen més habituats a lluitar per les primeres posicions. L'any 2008 tindran una nova oportunitat per dir-la seva.

Fotografia: Hikaru Nakamura (2007) Propietat: tina.gao

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici