Per una ràpida recuperació de Bobby Fischer

Tristes i confuses notícies arriben des de la premsa argentina en relació a l'hospitalització de Robert J. Fischer a Rejkiavik, la seva pàtria d'acollida islandesa.

Pel noi de Brooklyn que encara viu en l'home que avui només vol descansar en pau, oblidat i lluny de tothom, i pel magnífic campió que va deixar una i mil vegades el món dels escacs sense alè, desitjo la més ràpida i total recuperació possible.

Aquesta partida l'has de guanyar, Bobby!

Fotografia: candle in the night #2 Propietat: Hiromama

Miquel Illescas, Heptacampeao!

Excepcional. Miquel Illescas (1965) s'ha proclamat per setena vegada campió absolut d'Espanya, en el torneig que recentment s'ha celebrat a Ayamonte (Huelva). El GM barceloní es va endur el títol eliminant, progressivament, Fernández Siles, Moreno Ruiz, San Segundo i, a la final, el també barceloní Josep Manuel López Martínez.

El triomf d'Illescas és inapelable. El seu joc ha estat superior i s'ha adaptat, millor que ningú, al sistema de competició per eliminatòries. Sense cap mena de dubte, la col.laboració professional que manté amb Vladimir Kràmnik ha estat molt profitosa per a un professional que es sap cuidar com pocs, seleccionant curosament les seves participacions en tornejos. Ara Illescas ha guanyat tantes corones com el mític Arturo Pomar i el no menys recordat Antoni Medina, però encara pot anar més enllà, si s'ho proposa. La seva trajectòria també s'ha demostrat intel.ligent fora de l'escaquer, com ho proven la seva empresa EDAMI i la revista Peón de Rey, ambdues lligades igualment als escacs. Ens queda solament esperar la vuitena i un llibre de partides de l'estil dels escrits pels GMs d'elit, com el seu amic Kràmnik. Tan de bo s'animi a escriure'l.

De la resta de catalans (Narciso, Oms i López Martínez), val la pena valorar també molt positivament el subcampionat de SúperLópez. És el segon subcampionat del jove GM, que solament ha estat aturat en amddues ocasions per Illescas. Enhorabona a tots dos.

Per acabar aquesta entrada m'agradaria constatar que m'ha sobtat l'escàs ressó a webs i blocs catalans de la victòria d'Illescas. Un silenci estrany i al meu entendre, injust. Sembla que solament imteressin les polèmiques (i com està el pati, per cert). La crítica per sobre del reconeixement. Malament.

Fotografia: chess Propietat: Niceric

Nostalgia roja

Com a mínim sorprèn la nostàlgica organització del XIIè enfrontament URSS-Iugoslàvia que acaba de tenir lloc a l'històric Club Central de Moscou i en què s'ha imposat per 11 a 9 l'equip local. Sorprèn perquè es tracta de dos estats que ja no existeixen, perquè evoca el sistema comunista actualment denostat en aquelles mateixes terres i perquè ha aconseguit una fita tan remarcable com la de fer jugar sota la bandera avui russa al mateix Korchnoi, que en el seus dies de dissident i d'enfrontament amb Karpov va ser durament boicotejat pel govern soviètic. Possiblement calgui entendre més aquest encontre com un Rússia-Sèrbia de veterans, que en qualsevol cas ha reunit (a més de l'esmentat Korchnoi) velles glòries com Averbakh, Balashov, Vasiukov, Zaitsev, Gligoric, Ivkov, Velimirovic o Matanovic, entre d'altres. Bon partit de costellada, en qualsevol cas.

Fotografia: Cartell del torneig Propietat: chessmoscow

Tenir un local propi: to be or not to be

La notícia difosa per vilaweb en relació a la pèrdua del local del Barceloneta no és gens bona però tampoc cap novetat. La fràgil salut econòmica de la majoria dels nostres clubs es reflecteix molt sovint en la dificultat per disposar d'un local propi.

Pel que jo he viscut, a títol d'exemple, els quatre clubs pels que he passat des que sóc federat (1984) han patit aquesta situació. No crec que els clubs de fora de Barcelona tinguin més facilitats en forma de cessió de locals en esplais i equipaments municipals; pot ser alguns municipis del cinturó roig metropolità sí que han recolzat més clarament els seus clubs, però això és més un mèrit seu que no una política generalitzada fora de BCN; qui no estigui d'acord pot mirar-s'ho, per posar un cas, des del Penedès: el CE Sant Sadurní malviu literalment (ha caigut de Preferent a Segona provincial) i únicament disposa d'un espai en un equipament municipal els matins del Per Equips i un armari on guardar l'equipament durant tot l'any. Cap espai permanent; cap local on fer pedrera i en definitiva, ambient de club. El cas del CE Vilafranca ha evolucionat de forma diferent, però sempre al marge dels ajuts institucionals. El club va disposar durant molts anys d'un local a la Societat La Principal de la qual n'era una secció més i quan les dues institucions van optar per separar els seus camins, els escacs van haver de buscar-se les garrofes llogant un local en el Casino de la Unió Comercial, al marge també de la paternitat pública.

Tots ho tenim complicat, a la city i a comarques, perquè aquest tipus de situacions són malauradament més norma que excepció i un símptoma de la feble, feblíssima, salut de la majoria dels nostres clubs. Per cert i al respecte d'això, preparem les butxaques per a la beneïda loteria, sense la qual seria encara més difícil (quan no impossible) subsistir a les nostres entitats.

Fotografia: Chess Club Propietat: ChrisAC

Escacs solidaris a Gasteiz

Excel.lent idea la del torneig Liga de Campeones, que es desenvolupa a Gasteiz des de l'1 de novembre al 15 del mateix mes. Excel.lent no perquè el campionat reuneixi a entre d'altres, jugadors com Topalov, Ponomariov, Karpov o la Polgar, que ja és molt, o perquè inclogui un cicle de cinema i escacs o concerts de música clàssica, sinó per la finalitat benèfica de l'encontre que no és altra que recollir fons per a la construcció i l'equipament d'un hospital a la República Democràtica del Congo, de mans de la cooperant (i filla d'escaquista) Anabel de la Fuente i d'una congregació de franciscanes francesa.

Qualsevol motiu és bo per fer una visita al bonic País Basc, però si a més hi ha escacs pel mig i un objectiu altruista com el proposat, no hi ha excusa possible. El qui pugui, a Gasteiz. I el qui no, pot col.laborar comprant la samarreta de l'esdeveniment o fent una donació al site del torneig.

Iniciatives com aquestes són verdaderament lloables. I a casa nostra també en tenim. Ara em vénen a la memòria les simultànies que el club el Castell de Cubelles va organitzar a l'estiu per recaptar fons per a la fundació Arrels, que treballa lluitant contra el quart món de les nostres ciutats. Tot això val molt la pena. Sí senyors, chapeau.