Tenir un local propi: to be or not to be

La notícia difosa per vilaweb en relació a la pèrdua del local del Barceloneta no és gens bona però tampoc cap novetat. La fràgil salut econòmica de la majoria dels nostres clubs es reflecteix molt sovint en la dificultat per disposar d'un local propi.

Pel que jo he viscut, a títol d'exemple, els quatre clubs pels que he passat des que sóc federat (1984) han patit aquesta situació. No crec que els clubs de fora de Barcelona tinguin més facilitats en forma de cessió de locals en esplais i equipaments municipals; pot ser alguns municipis del cinturó roig metropolità sí que han recolzat més clarament els seus clubs, però això és més un mèrit seu que no una política generalitzada fora de BCN; qui no estigui d'acord pot mirar-s'ho, per posar un cas, des del Penedès: el CE Sant Sadurní malviu literalment (ha caigut de Preferent a Segona provincial) i únicament disposa d'un espai en un equipament municipal els matins del Per Equips i un armari on guardar l'equipament durant tot l'any. Cap espai permanent; cap local on fer pedrera i en definitiva, ambient de club. El cas del CE Vilafranca ha evolucionat de forma diferent, però sempre al marge dels ajuts institucionals. El club va disposar durant molts anys d'un local a la Societat La Principal de la qual n'era una secció més i quan les dues institucions van optar per separar els seus camins, els escacs van haver de buscar-se les garrofes llogant un local en el Casino de la Unió Comercial, al marge també de la paternitat pública.

Tots ho tenim complicat, a la city i a comarques, perquè aquest tipus de situacions són malauradament més norma que excepció i un símptoma de la feble, feblíssima, salut de la majoria dels nostres clubs. Per cert i al respecte d'això, preparem les butxaques per a la beneïda loteria, sense la qual seria encara més difícil (quan no impossible) subsistir a les nostres entitats.

Fotografia: Chess Club Propietat: ChrisAC