Adéu als nostàlgics passejos entre el Clot i la Verneda, recordant tantes vegades un temps màgic i preciós. Adéu als cafetons en el Caracas de Meridiana, el McBread i el forn argentí Mendieta, a les hores d'internet al ciber pakistaní de Xifré, adéu als carrerons Fontova i Rogent, a les estones passades al centre cultural de la Farinera del Clot, l'Espai Antoni Miró Peris, els centres cívics Gaudí i Sagrada Família, al Foment Martinenc i la seva secció d'escacs; adéu al meu piset del carrer Fontova (petit i fosc però al final entranyable), al Sorli Discau de Mallorca, a les fruiteries i el quiosc del barri, als coloms (buscant qualsevol racó de balcó per niuar) i el seu cant tal.ladrant, al matalàs curt i deformat que tantes hores de son em va treure, a la petita banyera i el blanc enrajolat del lavabo, sempre disposat a embrutar-se; als escarbats dels primers dies (quanta ràbia i frustració vaig passar...), al balconet al qual apenes hi vaig poder arribar per haver desplegat l'estenedor, a la cuina antiga i baixeta i a l'habitació rosa de la nena, dolç món de nines (crec que va ser la que millor va quedar de totes). Adéu al Joan, el supervivent de la gestora de finques, a la propietària del pis i al seu fill, a la senyora dels baixos (sempre afectuosa) i als veïns de l'escala, microcosmos de dominicans, subsaharians, eslaus, gent d'aquí i gent d'allí... Adéu a la nevada del març i a les pluges de tants dilluns. Adéu a les estones i passejos que vaig passar als carrers del Clot amb la Neus comptant gossets, seguint gegants i capgrossos per la festa major, o la mateixa cavalcada de reis.
Adéu amb un regust amarg i dolç alhora; amarg per les dificultats i sobretot perquè hagués d'acabar renunciant-hi, per haver perdut la feina. Dolç, perquè malgrat tot, han estat més i millors els bons moments i perquè m'enduc un bonic record d”aquest any i del barri. Adéu i gràcies, Sant Martí. Ah, i pot ser (amb un somriure i picant-te l'ullet) fins una altra.
Etiquetes de comentaris: Barcelona, Clot, Personal, Sant Martí
