El retorn de Gata Kamsky

M'alegra el retorn a la superelit de Gata Kamsky. Me n'alegro perquè no deuria ser gens fàcil per a un tàrtar fer-se un nom a la Rússia soviètica. Me n'alegro perquè no és gens planera la vida d'un nen prodigi dels escacs. Me n'alegro perquè deuria ser molt complicada la fugida de la Unió Soviètica i el seu posterior establiment als Estats Units. Me n'alegro perquè va triar Brooklyn, la petita pàtria de Bobby Fischer i el cor dels escacs nord-americans. Me n'alegro perquè va haver de suportar uns mètodes d'entrenament espartans i una duríssima tutela, per part del seu progenitor. Me n'alegro perquè va ser capaç, l'any 1996, d'arribar a la final dels dos cicles per a la corona bicèfala del títol mundial: contra Karpov (mundial FIDE) i contra Anand (mundial PCA). Me n'alegro perquè la seva decisió d'abandonar els escacs per la professió mèdica va ser modèlica i, sobretot, temporal. Me n'alegro perquè és un digníssim hereu dels Flohr, Smyslov i Karpov. Me n'alegro perquè el seu retorn, ja sense tuteles, en els darrers dos anys demostra el que poden aconseguir la dedicació, el treball i la voluntat. Me n'alegro perquè els seus resultats a l'Olimpíada de Torí, Sòfia (M-Tel) i al present matx pel cicle de candidats a Elista (de moment +2=1-0 versus Bacrot) són excel.lents. Per tot això i perquè em sembla un tipus honest, me n'alegro. Ben trobat, Gata!

Fotografia: Kamsky a Torí (2006). Propietat: Zeitnot.