Game Over (fi de la festa)

S'ha acabat la Final de Preferent per al Vilafranca. Bye bye, nois. Com intuïa el company Rafel en la seva crònica de la setmana passada, contra els Reus Deportiu "B" (5,5 - 4,5) vam gastar la sort que ens ha faltat el passat diumenge contra el Montmeló (6-4).

Un breu resum del que va passar: anàvem 4 a 4; crec que en teníem prou amb fer dues taules per accedir a la final. En una teníem un final favorable de cavall contra àlfil dolent, amb peó de més. S'havia d'entrar en la posició del rival però l'aventatge era del blanc. En l'altra, un final molt més igualat, el nostre company no va sentir com el seu rival li proposava taules i després, en el zeitnot, va acabar perdent aquest punt, de forma que passem a necessitar guanyar el final de cavall i peó contra alfil per arribar al salvador 5 a 5. Malauradament la pressió (imagineu tota la gent mirant la partida) va ser excessiva i l'entrega per fer un peó passat no va funcionar perquè l'àlfil arribava a temps d'aturar-lo. Game Over. Amargor general.

Va ser un dia de partides estranyes. Algunes que estaven molt bé es van perdre i altres es van guanyar o salvar, com en el meu cas. Aquesta vegada em pensava que no arribava a les 11 del matí, mentre notava les mirades de propis i estranys a l'entorn del que podia ser una miniatura...; sigui com sigui, del que semblava seria un repàs (si més no em va servir com a lliçó sobre l'ús dels peons doblats per fer saltar un centre) em vaig sortir viu i indemne, i en el moment en què li vaig proposar les taules al meu contrari ja s'havia esfumat el darrer espectador; serà que en el fons el que ens va és la sang i l'espectacle...

Carpe diem. Acabar la temporada amb una derrota sempre deixa mal gust de boca, però pitjor hauria estat perdre la final i no s'ha d'oblidar el camí que ens ha portat a l'ascens i disputar aquest Play-Off. El balanç que en faig és positiu, si bé ja ens podem calçar per a l'any que bé: serà molt difícil.

Fotografia: Rain over Brooklyn Bridge. Propietat: Agatt