El Gambit Kasparov

Tothom recorda el formidable estil de l'ex-campió del món nascut a Bakú: sempre actiu, Kasparov buscava la iniciativa a qualsevol preu i una de les seves jugades marca de la casa era el sacrifici de material (normalment un peó) per obrir les línies dels rivals i llençar el seu atac.

Kasparov va abandonar els escacs de competició probablement perquè després de guanyar-ho tot va perdre la punta de motivació que es necessita per estar sempre a dalt de tot. Afortunadament la seva posició econòmica li ha permès prendre aquesta decisió i, de fet, la seva reputació no ha disminuït gens: Garry és, per exemple, un reputat col.laborador del Wall Street Journal i s'ha especialitzat en traduir a les coordenades del lector conservador americà la sempre complicada actualitat russa.

Tanmateix no va tenir prou amb un retir tranquil (de fet és molt jove per a massa coses) i s'ha deixat encomanar pel virus de la política. És el principal actiu del Front Cívic Unit, oposat al govern actual rus, i per la seva repercusió internacional, n'és la punta de llança en els seus actes públics. Kasparov juga amb foc, i ho sap. N'hi ha prou amb esmentar el nom de la famosa periodista assassinada, Anna Politkovskaya, per entendre en quina boca de llop s'està ficant. Tant se val; fidel al seu estil de joc, segueix arriscant i fent sacrificis de material, solament que aquesta vegada ell mateix constitueix el material lliurat en el gambit, com demostra en primer terme la seva detenció el passat 14 d'abril per la policia de Moscou.

Aquesta partida va de debò. En els escacs, quan n'acabes una, guardes les peces o en comences una altra, però en política russa... t'ho jugues possiblement tot. Tant de bo se'n surti. Pel camí cal reconèixer que la seva darrera jugada dignifica els escaquistes, trencant aquell tòpic de tipus estranys i tancats en un món propi, sempre lluny de la realitat. Sort, campió.

Fotografia: knight's gambit. Propietat: liyen