Somriu. (Cinquantè aniversari del primer títol absolut USA de Fischer)
El passat dimarts va fer-ne 50 anys. Tota una vida. Un 8 de gener de 1958, un noi de catorze anys es proclamava campió absolut d'escacs dels EUA. La fita, en aquells temps, sense els recursos pedagògics actuals i tenint en compte la severa pobresa de la família Fischer és senzillament extraordinària.
El torneig Rosenvald es va celebrar a Nova York, a les seus del Manhattan i del Marshall CC, del 17 de desembre de 1957 a l'esmentat 8 de gener de 1958. Entre els favorits abans de començar la prova es destacaven les figures de Bisguier (que defensava el títol conquerit l'any anterior), Lombardy (brillant campió del món junior amb un mai igualat 11 d'11) i, per sobre de tots, el gran Reshevsky, relleu de Frank Marshall com a monarca dels escacs americans des de la segona meitat dels anys 30. El noi Fischer era respectat per la seva progressió i per haver-se endut l'US Open per davant del propi Bisguier, però encara no era considerat com un candidat ferm a la victòria.
Les partides del noi dels pantalons de pana (killer corduroy) eren el centre d'atenció en cada sessió. Bobby va començar amb bon peu, amb una victòria sobre Arthur Feuerstein i després fent taules amb Herbert Seidman i el mateix Reshevsky. Dia rere dia, va continuar tombant Sidney Bernstein, arrasant Arthur Bisguier i entaulant una difícil partida amb Hans Berliner. Després cinc victòries seguides (!): James Sherwin, George Kramer, Edmar Mednis, William Lombardy i Attilio di Camillo. Arribaven les rondes finals i el noi de Brooklyn tenia un punt d'avantatge sobre Reshevsky. Fischer va fer taules amb Arnold Denker i, després de la desfeta total de Reshevsky contra Lombardy va tenir prou amb unes taules en tretze jugades amb el seu amic Abe Turner per proclamar-se, en la seva primera participació i sense cap derrota, campió absolut USA.
Brady, el biògraf més proper a Fischer, recorda la gran expectació que va produir als EUA la victòria de Fischer, que d'aquesta forma va aconseguir una plaça per l'interzonal de Portoroz, a Iugoslàvia. Al país balcànic l'esperaria l'elit mundial, amb els Tal i Petrosian al capdavant. Però això és una història per a un altre moment. Ara val la pena recordar aquell primer gran èxit.
Tant de bo ho puguis fer i, si m'estàs llegint en aquests dies difícils, somriu, si us plau.
El torneig Rosenvald es va celebrar a Nova York, a les seus del Manhattan i del Marshall CC, del 17 de desembre de 1957 a l'esmentat 8 de gener de 1958. Entre els favorits abans de començar la prova es destacaven les figures de Bisguier (que defensava el títol conquerit l'any anterior), Lombardy (brillant campió del món junior amb un mai igualat 11 d'11) i, per sobre de tots, el gran Reshevsky, relleu de Frank Marshall com a monarca dels escacs americans des de la segona meitat dels anys 30. El noi Fischer era respectat per la seva progressió i per haver-se endut l'US Open per davant del propi Bisguier, però encara no era considerat com un candidat ferm a la victòria.
Les partides del noi dels pantalons de pana (killer corduroy) eren el centre d'atenció en cada sessió. Bobby va començar amb bon peu, amb una victòria sobre Arthur Feuerstein i després fent taules amb Herbert Seidman i el mateix Reshevsky. Dia rere dia, va continuar tombant Sidney Bernstein, arrasant Arthur Bisguier i entaulant una difícil partida amb Hans Berliner. Després cinc victòries seguides (!): James Sherwin, George Kramer, Edmar Mednis, William Lombardy i Attilio di Camillo. Arribaven les rondes finals i el noi de Brooklyn tenia un punt d'avantatge sobre Reshevsky. Fischer va fer taules amb Arnold Denker i, després de la desfeta total de Reshevsky contra Lombardy va tenir prou amb unes taules en tretze jugades amb el seu amic Abe Turner per proclamar-se, en la seva primera participació i sense cap derrota, campió absolut USA.
Brady, el biògraf més proper a Fischer, recorda la gran expectació que va produir als EUA la victòria de Fischer, que d'aquesta forma va aconseguir una plaça per l'interzonal de Portoroz, a Iugoslàvia. Al país balcànic l'esperaria l'elit mundial, amb els Tal i Petrosian al capdavant. Però això és una història per a un altre moment. Ara val la pena recordar aquell primer gran èxit.
Tant de bo ho puguis fer i, si m'estàs llegint en aquests dies difícils, somriu, si us plau.
enviat per Carles a la/es
17:17
1 comentaris:
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my site, it is about the CresceNet, I hope you enjoy. The address is http://www.provedorcrescenet.com . A hug.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici