Segueix la ratxa: Hat trick

Bona copa (de bàsket) i bona setmana a tothom. Tercera ronda del Per Equips i tercera victòria, en aquest cas contra el Martorell (8,5-1,5). Podeu trobar la crònica del matx al bonic bloc del company Rafel Marco, que tot just s'estrena en això i a qui desitjo que s'animi a publicar-hi els seus pensaments, perquè té moltes coses interessants a dir.

En el meu cas... també victòria i ves per on, en porto tres de tres. Bé, però cal posar-ho al seu lloc, no més enllà. La partida no va ser fàcil ni bona, tècnicament; tot i que amb negres ben aviat vaig guanyar un peó, el meu oponent, en Jaume Espasa, un altre històric del nostre esport, se les va arreglar per tancar el centre i muntar un atac amb tot contra el meu rei. Vinga a clavar-se, a consumir temps. Vinga a donar voltes a la pilota (mental): si després de guanyar peó en l'apertura (i sense compensació, verdaderament) li surt l'atac de mat l'ajudo a fer una immortal. Vinga a treballar els nervis. A falta de vint-i-pocs minuts en el meu temps (i més del doble en el del meu oponent) les jugades, pot ser les úniques, em van anar sortint una rera l'altra, gairebé inconnectes. Buscava la reacció central per anul.lar el seu atac de flanc i al final... va sortir el conillet!: e5 salvadora. A partir d'aquí col.lapse de les línies blanques i mort en una dàrrera càrrega sense sentit.

Bé està el que bé acaba, però li he de posar a l'amic de silici la partida per veure com havia d'haver evitat de principi el tancament del centre i posterior atac de flanc. S'ha de treballar molt més i especialment de cara al proper diumenge, en què pugem a Igualada, el nostre particular Anfield d'enguany i on ens jugarem mitja lliga. Força i coratge.

(Fotografia: Carrer del Comte de Santa Clara a la Barceloneta, Barcelona. Propietat de vitelone)