Perdut?

Ni per internet ni per la tele, ni un instant, ni un minut, ni un capítol de les sis temporades de Lost, la mare de totes les sèries, pel que diuen els seus seguidors. No he vist res de res... i la veritat és que tampoc m'importa gaire, per no dir gens. Tindré més en comú amb els seus protagonistes del que sembla? Estaré jo també... perdut? Així com Zp? Glups!

Fotografia: Perdidos Propietat: El Ojo Inoportuno

Gal.la benèfica el proper 2 de juny a Luz de Gas

El proper 2 de juny a les 20:30h, els REALITY SOUL, el grup del meu amic Sergi Mora, actuen a la sala LUZ DE GAS amb l’espectacle “The Soul is Back”.

Serà una celebració benèfica en la que també participaran el Màgic Andreu, Lang-5, Slam Dancing Productions i Perdidos-Rever.

La recaptació serà íntegra per a ESCLAT (Associació pro persones amb paràlisi cerebral). Entrada/donatiu 10€.

Death on two legs (Dedicated to...)

Death on two legs (Dedicated to...)

You suck my blood like a leech

You break the law and you breach

Screw my brain till it hurts

You've taken all my money - you still want more,

Misguided old mule

With your pigheaded rules

With your narrow - minded cronies who are fools of the first division-

Death on two legs -

You're tearing me apart,

Death on two legs

You never had a heard of your own -

Kill joy, Bad guy, Big talking, Small fry

You're just an old barrow - boy

Have you found a new toy to replace me,

Can you face me -

But now you can kiss my ass goodbye

Feel good, are you satisfied

Do you feel like suicide (I think you should)

Is your conscience all right

Does it plague you at night,

Do you feel good - Feel good!

Talk like a big business tycoon,

But you're just a hot - air balloon,

So no one gives you a damn,

You're just an overgrown school - boy

Let me tan your hide.

A dog with disease,

King of the 'sleaze'

Put your money where your mouth is Mr. Know all,

Was the fin on your back part of the deal...(shark!)

Death on two legs

You're tearing me apart

Death on two legs -

You never had a heart of your own,

(You never did, right from the start)

Insane you should be put inside,

You're a sewer - rat decaying in a cesspool of pride

Should be made unemployed

Then make yourself null - and - void,

Make me feel good

I feel good.

(Queen, 1975, Freddie Mercury, A Night at the Opera)

Bé, espero que se'm perdoni aquesta petita bravata. Ni els uns ni els altres no es mereixen el símil. Els Queen van fer aquesta cançó dedicada al seu ex-mànager Norman Sheffield, a manera de carta per acomiadar-se'n. Doncs jo faig el mateix amb els qui m'han fet el mateix paper en els darrers 10 anys i 6 mesos. Nevermore...

P.S. Etern Freddie.

Mia san mia! (Som qui som)

Quina llàstima. Va ser al primer minut de la segona part que Thomas Müller va tenir l'ocasió més clara d'empatar la final de la Champions League, contra l'Inter. Un d'aquells remats que el Torpede clavava sense perdó... però ni Thomas és Gerd ni la sort va estar del costat del Bayern.

No va poder ser. El partit es va posar com millor li anava a l'Inter, amb el golàs de Milito (com el van deixar marxar de la lliga espanyola??) i després a controlar. Mourinho és un mestre, què hi farem, s'ha de reconèixer. I aquest també havia de ser l'any de l'Inter. Bon joc, fort joc, sort i complacència arbitral (penaltis perdonats ahir, contra el Barça i el Chelsea); en fi, és el que hi ha. S'ha de felicitar els italians.

El Bayern va fer el que va poder, però no té més pólvora. Cal estar-ne orgullós i seguir treballant amb vistes a la final del 2012, a l'Allianz Arena de Munic.

Per cert, vaig veure el partit en pot ser l'únic bar alemany de Barcelona, Chez Müller, prop de la Sagrada Família. Per al meu desconsol, els propietaris, afeccionats de l'Stuttgart, odiaven el Bayern i celebraven exageradament els gols italians. Perquè després parlem dels mediterranis i del nostre partidisme i sang calenta. Sense comentaris. Ah, i que m'hi esperin quan l'Stuttgart arribi a una final de la Champions, cosa que, per cert, suposo que no serà abans de l'any 3.000.

La rendició de...la gal.làxia

Res com la saviesa popular... Visca el Barça.

Hem creuat la porta de Tannhäuser

Reprodueixo, pel seu excel.lent valor periodístic i literari, l'article que Enric Juliana va publicar a La Vanguardia, el passat 13 de maig.

La puerta de Tannhäuser

Enric Juliana

He visto cosas que vosotros no creeríais… atacar naves en llamas más allá de Orión, he visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tannhäuser… he visto a España intervenida por el Directorio Europeo, al intrépido Zapatero obediente como un cordero ante el ultimátum carolingio… he visto el mayor ajuste desde el Plan de Estabilización de 1959… he visto – recuérdalo siempre, porque el 12 de mayo del 2010 será una fecha para no olvidar-como un discurso de treinta minutos, treinta minutos justos, clausuraba una era de treinta años de socialdemocracia en España, una era en la que siempre había algo más por repartir; he visto el estupor en el rostro de la gente, su rabia y su irritación, su desorientación… he visto cosas que vosotros no creeríais, porque durante demasiado tiempo os estuvieron diciendo que el mal era pasajero y que nunca, nunca, se os obligaría a cruzar la puerta de Tannhäuser…”

La cámara cierra el plano y el replicante Roy Batty concluye su trágico monólogo. Es el instante más poético de la película Blade Runner: “Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia… Es hora de morir”.

El Congreso de los Diputados asistió ayer a un pase de ciencia ficción. Había algo de irreal en la fatigada locución de José Luis Rodríguez Zapatero. La escena de La Rendición parecía movida por un resorte extraño, por una fuerza oculta, por un destino trágico e implacable que todas las metáforas de Georges Lakoff, todas las ocurrencias de Miguel Sebastián, todas las simplezas de Jesús Caldera, toda la inteligencia de Alfredo Pérez Rubalcaba y todas las buenas intenciones de José Andrés Torres Mora no han podido evitar.

“Zapatero es un chico de clase media de León, con oficio político, que suele creer en lo que dice y que ha hecho lo que ha podido”, me comentaba hace pocas semanas una persona de su círculo de confianza. “Muy poca gente sabe lo que hay en su interior, posee una gran coraza”, explica alguien que siguió muy de cerca su eclosión presidencial. Y esta es mi conclusión después de seis años de crónica en Madrid: Zapatero es un profesional de la política dotado de una estanqueidad psicológica que no tuvieron ni el valiente Aznar (con sus sueños de grandeza), ni el gran González (somatizador de la angustia de sentirse imprescindible), ni el lince de Suárez, que nunca se emancipó de Ávila. Zapatero, como Aznar, ha calibrado mal la realidad exterior. De joven viajó demasiado poco al extranjero. El mundo hay que saber olfatearlo.

Y España es hoy un país intervenido por el Directorio Europeo. Alguien más sensible a la adversidad estaría sumido en la depresión y le daría vueltas a la carta de renuncia. Zapatero, sin embargo, tardará en pronunciar la frase: “Es hora de morir”. Le sobra resiliencia. Posee la dureza de los mejores replicantes. Hoy mismo recomenzará el combate, en los siguientes términos: contendrá a los sindicatos, pondrá el foco en Valencia (donde el PP va a tener un serio problema de ejemplaridad pública) y procurará que se acelere la sentencia del Estatut. Ahora es el momento. Ahora sí. Una oportuna medalla española en plena “emergencia nacional”.

En bon sidral ens han ficat els nostres polítics. A veure com i quan sortim d'aquesta...

El Bayern de Munic, campió de copa.

Camí de la final del Bernabéu, el Bayern ha aconseguit el doblet, copa i lliga. Tant de bo tingui la força i sort necessàries per guanyar el dissabte la Champions. De moment, repàs al Werder Bremen (4 a 0), per al gaudi de tots els fans dels muniquesos. Ah, i no digueu que no fa goig veure els tres magnífics a la tribuna (Rummenigge, Hoenness i Beckenbauer). Mare meva, hi ha més cracks a dalt que a la gespa...

Enhorabona i sort dissabte. Força Bayern!!

La lliga dels 99 punts

Campions!! El Barça corona la temporada 2009-2010 amb el quart títol, la Lliga, després de conquerir les supercopes espanyola i europea i la copa intercontinental. Excel.lent performance. Fins i tot les eliminacions a la Copa i la Champions, contra el Sevilla i l'Inter, han deixat un regust d'orgull per haver merescut millor sort, però no es pot tenir sempre tot. Ens quedem amb aquesta lliga, una gran lliga, una lliga de rècord, perquè s'ha aconseguit el rècord de puntuació (99 punts). Una lliga que s'ha fet més gran per l'esforç que ha calgut fer per superar el transatlàntic blanc, que amb 96 punts hauria estat campió en qualsevol altre context, si no s'hagués trobat davant el millor Barça de la història.

Ara hem de gaudir del títol, de les eleccions (a veure qui la diu més grossa), del tirar la casa per la finestra per muntar un nou projecte de la galàxia, dels partits de pretemporada, de les golejades intrascendents... de la final de la Champions (Bayern!!) i del mundial. Com m'agrada el futbol.

Enhorabona a tots i visca el Barça!!

Adéu a Lilienthal

Tenim la negra... quan encarà és recent el traspàs d'Smyslov, ha mort Andor Lilienthal (1911-2010), GM hongarès nascut a la Rúsia presoviètica (!). Lili va ser un fortíssim jugador entre els anys 30 i 60 del passat segle, havent aconseguit victòries sobre déus de l'Olimp com Lasker, Capablanca, Alekhine, Euwe, Botvinnik i Smyslov, i proclamant-se campió de la URSS el 1940. Va ser el segon del mateix Smyslov en els seus matxos contra Botvínnik i posteriorment entrenador de Petrosian fins el 1960.

Més enllà d'aquests grans resultats, Lilienthal va ser (com abans Capablanca i després Spassky) un gentleman dels escacs, aconseguint sobreviure dignament un cop retirat (en plena economia socialista i en el desencant posterior a la caiguda del mur) i fent amics en tota la comunitat escaquística (el mateix Fischer se'n preuava). Prova inqüestionable del valor de l'amistat per a Lilienthal n'és el títol del seu llibre de partides, Champion's friend, Friendship champion. Penso que jugadors com ell són un bon model per als nostres petits, tant per l'interès didàctic del seu estil clàssic com pels valors humans associats a la seva esportivitat i categoria personals.

Descansa en pau, Lilienthal.

Anand!!

Amb una victòria en la darrera partida, el GM indi ha decantat el matx de gentlemen al seu favor per un mínim 6,5 -5,5. Guanyar amb negres i amb una defensa Lasker contra el gambit de dama té molt mèrit i és un reivindicació de la generació del tigre de Madràs, que semblava ja arraconada pels nens nascuts als 80 i més tard encara. Això també, amb el silenci amb el que ha vingut, el campionat del món s'ha acabat i ja l'estem oblidant. Gone with the wind...

Reinventar-se en temps de crisi (Singulars, C33, 10/05/10)

Excel.lent l'emissió la d'aquesta nit del Singulars (canal 33) a càrrec del Doctor Mario Alonso, sobre les capacitats de l'home i el seu cervell per superar les crisis personals, per les que tots passem (molts ara mateix) en algun moment de les nostres vides. No té pèrdua. Quin megacrack!

El Barça, campió de l'Eurolliga 2010!!

Impressionant el recital del Barça a París, a la final de l'Eurolliga, contra Olympiacos (86-68). Una meravella. Impossible d'oblidar. La gent del bàsket ens ha fet vibrar com tantes vegades. Sou collonuts!!

I un raconet del nostre cor per al Partizan, què amb un pressupost mínim i una afició impressionant va merèixer arribar a la final.

Semi-ràpides de primavera al Foment Martinenc

Una nova iniciativa del Foment per passar una bona estona tocant fusta i descobrir nous valors. El torneig és gratuït i obert a tothom. Molt bé.

FC Bayern München, Deutscher Meister 2010!! (Bundesliga, jornada 33. Hertha Berlin 1 - Bayern München 3)

Mentres el Barça va fent els deures (a l'Eurolliga de bàsket amb el CSKA i a la lliga de futbol amb el Sevilla; toquem ferro), el Bayern s'ha proclamat campió de la Bundesliga, guanyant l'Hertha per 3 a 1 a Berlin. Dissabte que ve la final de la copa contra el Werder Bremen i l'altre la de la Champions contra l'Inter. Felicitats campions i a pel triplet!!!

No us perdeu en el video les valquíries portadores de cervesa i Van Gaal intentant evitar el bany d'escuma a mans dels seus homes. Prosit!

El Bayern, virtual campió de la Bundesliga a falta d'una jornada

Continua el boicot a la Bundesliga de Hat Trick total. Aquest dissabte el Bayern es va proclamar virtual campió de lliga, en vèncer el Bochum a Munic (3-1) i perdre el Schalke 04 a casa seva amb el Werder Bremen. Al programa de la nit del diumenge del 33 es va passar totalment del tema. D'Eredivisie, Premier, Championat, lliga portuguesa i Scudetto el que vulguis, però de la Bundesliga, el més que ens van donar van ser (al final de tot) 10 segons grabats en vídeo de l'aplaudiment de la grada del Schalke al seu entrenador, grabació del públic, borrosa, supercutre i en qualsevol cas per parlar bé del Sckalke 04 i passar un cop més del Bayern. Ni gols, ni celebració, res de res.

No deuen tenir els drets de la Bundesliga, encara que avui les notícies del migdia sí que han donat els gols del Bayern i que el mateix vespre del dissabte ja donava el resum la Sexta. Perquè no ho va fer el Hat Trick Total un dia després? Enlloc d'això els periodistes que el presenten es dediquen a parlar dels seus equips preferits i enfoquen l'actualitat des d'aquestes preferències. I el més fort és que estem parlant d'una una tv pública (!). Que si a mi m'agrada el Grenoble, que si el Montpeller... Així arribarem a la final de la Champions sense veure els resum d'un dels finalistes. Inaudit. Lamentable.

Bé, que tanta indolència no entel.li el fet realment important. El Bayern, kaiser del futbol alemany, virtual campió un any més. Felicitats!!